Allotjament a Munic

Per desgràcia, Munic és, any rere any, la ciutat més cara d’Alemanya, i amb diferència (com podeu comprovar en aquest enllac que mostra els preus per metre quadrat dels pisos de lloguer). Els lloguers no només són alts, sinó que, a sobre, costa trobar pis atesa l’alta demanda i la poca oferta. Les raons són:

  • La massiva migració de gent d’altres zones d’Alemanya que busquen oportunitats laborals i que a Munic no troben.
  • Munic és una ciutat universitària on no hi ha prou residències d’estudiants.
  • Munic és la seu central de moltes empreses, grans o petites, nacionals o multinacionals, que atrauen treballadors qualificats disposats a pagar alts lloguers.
  • L’alta qualitat de vida de Munic, que fa que un cop es viu aquí costa molt de marxar :-)

Tot plegat fa que per anar a visitar un pis hi hagi molt sovint molta gent o fins i tot cúes: parelles, solters, famílies fan cúa pacientment esperant poder entrar i donar-hi un cop d’ull.

On buscar

Si busqueu allotjament, s’ha de fer amb temps i paciència. Amb presses rarament us en sortireu, i, amb mala sort, us veuran a venir i us aixecaran la camisa.

Els pisos se solen anunciar o bé al diari o per internet:

Si el que busqueu és un pis per comprar, aleshores la cosa canvia una mica. Atès que l’explicació és llarga, us convidem a venir a la nostra propera Tertúlia i en parlarem amb calma. Poseu-vos en contacte amb nosaltres i aviseu-nos que veniu!

Despeses a pagar per llogar

Si teniu la sort que el pis us el lloga el propietari mateix, us estalviareu de pagar la comissió de la immobiliària, les Maklergebühren/Provision o Courtage, que solen ser uns 2,38 cops el lloguer, incloent-hi el 19% d’IVA (o Mehrwertsteuer). Els propietaris, per llei, no us poden cobrar cap mena de comissió, i només haureu de deixar la fiança (Kaution), que no serà mai superior als 3 mesos de lloguer. En aquest cas heu de recordar que la comissió no se la queda el propietari, sinó que va en un compte corrent que, a més, dóna un petit interès. Un cop l’any, el propietari us ha d’enviar una carta amb els interesos que rebeu.

Si aneu per immobiliària, aneu amb compte! La llei ha canviat a Munic, de manera que fins ara pagava sempre el llogater (encara que fos el propietari qui donés permís a la immobiliària per fer tota la feina), i amb la nova llei paga qui encarrega la feina a la immobiliària. Molts propietaris encara no ho saben o fan veure que no ho saben, i la immobiliària només vol cobrar, de manera que mireu d’aclarir-ho abans de signar res.

La visita del pis es fa o bé concertant hora o bé anant-hi quan el propietari o la immobiliària diuen que és dia de visita (generalment els caps de setmana durant el dia).

El lloguer

El lloguer del pis es divideix generalment en 2 parts: el lloguer (Kaltmiete o KM) i les despeses (Nebenosten o NK), i junts fan el lloguer final (Warmmiete o WM). El Kaltmiete només són les despeses de llogar el pis, mentre que les Nebenkosten inclouen l’aigua, la calefacció, les despeses de comunitat i les escombraries. Les Nebenkosten es calculen aproximadament i a finals d’any es calcula, amb la lectura dels comptadors, si heu pagat prou o no. La llum i el telèfon solen anar a part. En alguns casos es paga un tant fixe al mes que ho inclou tot, però cal estar segur de quant és i que no és exagerat.

Quan entreu a viure s’ha de fer una lectura de comptadors: corrent, aigua freda, calenta i calefacció, i un cop l’any es fa una altra lectura, i rebreu una carta del propietari o l’administrador de la finca (el Hausverwalter) indicant-vos quant heu consumit (la Nebenkostenabrechnung): si heu pagat més del compte us retornen el que sobre, si heu consumit més del que heu pagat us tocarà reemborsar la quantitat que falta.

Consell: Les estadístiques proven que una de cada dues Nebekostenabrechnungen té errors, o sigui que no tingueu por a comprovar-ho tot i a preguntar a qui us l’hagi enviada si teniu cap mena de dubte. Si bé és un tema que pot ocasionar algun maldecap, no s’hi val a badar per no sentar precedents per a futurs anys.

Informació que cal dur per llogar un pis

Vist l’enorme demanda i atès que els propietaris no volen problemes, us caldrà dur informació sobre vosaltres mateixos que demostri que sou persones solvents. No sempre cal dur-ho tot (depèn de què us demanin), però en general demostra la vostra predisposició i bona voluntat tenir-ho a punt:

  • Còpies o originals de les 3 darreres nòmines.
  • Carta de recomanació (de l’anterior propietari, de l’empresa).
  • Informe escrit de la SCHUFA, l’agència estatal que s’encarrega de comprovar si teniu deutes impagats amb els bancs o altres creditors.

El contracte de lloguer

En aquests enllacos (1, 2, 3)  trobareu un exemple de contracte de lloguer estàndard. De tant en tant hi afegeixen aquí o allà una clàusula, adaptada a la vivenda, però en essència ve a ser això.

Les clàusules més interessants solen ser si podeu tenir animals domèstics, cada quan heu de fer servir la calefacció i ventilar (per a evitar humitats i fongs), ús d’espais comunitaris, fer servir la graella al balcó (Grillen im Balkon, generalment prohibit), petites reparacions i els dos grans temes: si esteu autoritzats a rellogar (Untervermieten, generalment no sense el permís escrit), i qui pinta el pis quan.

Punts a recordar:

  • Si compartiu pis i només teniu una habitació assegureu-vos que el llogater principal està autoritzat a tenir rellogats.
  • Si heu de deixar el pis heu d’avisar, per escrit, amb 3 mesos d’antelació al propietari.
  • El propietari té dret a inspeccionar el pis, sempre i quan us avisi amb prou temps. Si un dia no us va bé, li podeu oferir un dia alternatiu. Si bé depèn sempre de la relació que tingueu amb el propietari, no és recomanable permetre-li l’entrada i no hi sou presents.
  • Generalment, petites reparacions fins a uns 60€ són cosa del llogater. Per a coses més grans ho heu de comunicar immediatament al propietari o administrador.
  • Assegureu-vos que, en entrar a viure, al contracte hi diu exactament l’estat del terra i les parets: color, ratllades, cops, etc.
  • Generalment, el llogater ha de pintar cada 5 anys i el propietari cada 10. Com que aquesta llei canvia tot sovint, el millor és fer un contracte que especifiqui qui pinta quan.
  • Demaneu al propietari o administrador el Hausordnung, la llista de regles i normes de convivència per a tots els veins de l’escala.

 La vivenda

Una de les coses que més sorprèn quan un lloga un pis a Alemanya és que, a més de no tenir mobles, tot sovint, no hi ha cuina. Vol dir que us tocarà anar a una botiga de mobles i comprar-ne una. Quan marxeu, o us l’endueu o bé us poseu d’acord amb el llogater següent (o el propietari) per a que us la recomprin. Aquesta pràctica, si bé ens és estranya, és del tot habitual a Alemanya.

A Alemanya, un pis amb (per exemple) 2 habitacions és, en veritat, un pis amb un dormitori i una sala d’estar. És a dir, que no són 2 habitacions sinó 2 peces, que cadascú pot organitzar com vulgui.

Mobiliari

A Munic trobareu tota mena de botigues de mobles, des de les de disseny més car i extravagant fins a les més funcionals i assequibles. Sense voler fer publicitat de ningú, us donem una llista d’algunes de les botigues de mobles més conegudes: